Gusen

Com ja ho diu el cartell, aquesta fotografia està feta al Memorial de Gusen. Hi vam anar el segon dia del viatge. Aquí, només hi queda un crematori, unes barraques i l’entrada del camp, on actualment, hi viu una família. Realment Gusen és molt bonic. La gent viu en cases de colors vius, tenen els seus jardins, amb les piscines i els gronxadors...però jo, sincerament, no podria viure sobre un terreny, sabent que fa 65 anys hi havia gent que patia barbaritats i esforços inhumans per la seva manera de pensar.

Alba López-Atalaya

2n Batxillerat B

Visita a Gusen

GUSEN

La visita al camp de concentració de Gusen, per a mi va ser realment molt impactant. El dia anterior vam visitar el camp de Mauthausen, i ja portàvem una sensació de ràbia i incomprensió dins nostre, però quan vaig trepitjar Gusen, me’n vaig adonar que en un parell de dies, havia sentit les xifres més altes de mortalitat que en tota la meva vida. Quan ens varen explicar que actualment (a l’any 2010), vivia una família dins de l’antic camp de concentració, la sensació d’incomprensió es va multiplicar. No podia entendre a aquelles persones, on estava la seva consciència? Sabien realment el que havia succeït, i tot i així podien gaudir de viure en aquell lloc, on encara es respira la tragèdia? Són coses totalment inexplicables, però es que per si era poc, aquella “exemplar” família reconstruí l’entrada de casa seva, adequant-se amb l’antiga forma de la porta que donava a l’interior de camp. A dia d’avui, encara no he trobat una explicació coherent al que vaig veure el dia de la visita al camp de concentració de Gusen.

Irene Coll Sánchez

2n de Batxillerat B

Ebensee

En aquesta imatge trobem la porta d'entrada del camp de concentració d'Ebensee, un kommando del camp central de Mauthausen. Darrere d'aquesta entrada ja no en queda res del que un dia fou un camp de concentració, sols trobem un seguit d'habitatges unifamiliars. En el kommando d'Ebensee els presos no es classificaven segons la seva religió, raça o ideologia política, sinó segones les seves capacitats de treball. D'aquesta manera, els presos visqueren en unes condicions duríssimes ja que treballaven de sol a sol per a la construcció d'armament, com també en l'excavació d'uns túnels subterranis, els quals arribaren a una extensió de 9 km, aconseguits en tan sols 9 mesos. Ebensee també fou un dels camps de concentració on més republicans espanyols hi van ser deportats.



Eva Grau
2on Batxillerat B